No m'ha d'anar-ho. La pluja el mulla, si s'espera demà, tot se que se'n faci. I penja'm del sostre, del sostre de fusta, o dues bales de blat, que potser que caiguin. M'hi vaig pintat com un llop, no sé no sé viure, i començo a pensar que estem fets un per l'altre. Oh, i vius dins l'aigua i no t'ofegues, camines sol per un jardí nevat, tot nevat, tu i jo nevats, i despertats ja saps que falta poc per, per oblidar qui som. Oh, i vius dins l'aigua i no t'ofegues, camines sol per un jardí nevat, tot nevat, tu i jo nevats, i despertats ja saps que falta poc per, per oblidar qui som. Oh, i vius dins l'aigua i no t'ofegues, oh, i vius dins l'aigua i no t'ofegues, camines sol per un jardí nevat, tot nevat, tu i jo nevats, i despertats ja saps que falta poc per, per oblidar qui som. Oh, i vius dins l'aigua i no t'ofegues, camines sol per un jardí nevat, tot nevat, tot nevat, tot nevat, tot nevat, tot nevat, tot nevat, tot nevat.